Em dic Marcel Ricart.
Sempre he fugit de les coses fàcils.
I això m’ha complicat la vida.
He passat anys entre negocis, persones, tecnologia i problemes que aparentment no tenien solució.
Amb el temps he descobert que gairebé tot es pot entendre.
I que, quan entens una cosa de debò, sovint pots fer-la funcionar d’una manera completament diferent.
Això és el que faig.
Hi ha coses que no sé deixar estar.#
Un procés que ningú qüestiona.
Una feina que algú repeteix cada dilluns.
Tres aplicacions que no es parlen.
Una idea que sembla absurda fins que comença a funcionar.
Algunes acaben convertides en negocis.
D’altres, en eines que només utilitzo jo.
I alguna ha acabat sent bastant més gran del que havia previst.
Tinc el mal costum de construir allò que m’agradaria que existís.
La majoria dels problemes no són tecnològics.#
He vist empreses amb software caríssim funcionant com si encara fossin als anys noranta.
I negocis que, amb quatre eines ben connectades, fan coses extraordinàries.
La diferència gairebé mai és el pressupost.
És entendre què està passant.
On es perd informació.
Quines decisions es repeteixen.
I per què una cosa que hauria de ser senzilla acaba necessitant tres persones i un Excel.
No sempre cal més tecnologia. A vegades cal menys estupidesa.
→ Hi ha una manera d’entendre tot això
Tinc una relació complicada amb les eines.#
N’he utilitzat moltes.
N’he defensat algunes amb entusiasme.
N’he abandonat d’altres sense gaire remordiment.
I n’he acabat construint de pròpies perquè cap no feia exactament el que necessitava.
No crec gaire en les tecnologies definitives.
Crec en entendre què fan, què amaguen i què passa quan deixen de funcionar.
Les eines són provisionals. El criteri no hauria de ser-ho.
No sempre sé on acabarà una idea.#
De vegades començo volent automatitzar una tasca de cinc minuts.
Tres setmanes després estic discutint amb mi mateix sobre arquitectura, bases de dades i si realment necessitava complicar-me tant la vida.
Probablement no.
Però pel camí he après alguna cosa.
I si alguna cosa m’interessa tant com construir, és entendre per què unes decisions funcionen i d’altres no.
No tot el que provo surt bé. Però gairebé tot deixa alguna cosa.
No tinc gaire interès a semblar un expert.#
Prefereixo continuar fent preguntes.
Canviar d’opinió quan apareixen dades noves.
Desmuntar una solució que semblava perfecta.
I reconèixer que alguna cosa que vaig construir fa sis mesos avui la faria completament diferent.
Com més aprenc, més clar tinc tot el que em falta per entendre.
No em sembla una mala manera de passar la vida.
I si has arribat fins aquí…#
Potser tenim alguna cosa en comú.
Potser també et molesten els processos absurds, les solucions inflades i les coses que es fan d’una manera determinada només perquè sempre s’han fet així.
O potser tens un negoci, una idea o un problema que fa temps que et ronda pel cap.
No prometo tenir la resposta abans d’escoltar-te.
Però sí que m’interessa trobar-la.
Tens alguna cosa realment interessant entre mans?